JOAN VERGÉS I CALDUCH

M'han dit que sí:

M'han dit que sí,
que sí, que sí, que passi
a aquesta altra saleta,
que de seguida em rep,
que encengui un cigarret.
M'han dit que sí,
m'han dit que sí, que sí,
que és cosa d'un moment,
d'aclarir un document.
M'han dit que sí,
que sí, que firmi aquí,
que posi clar el meu nom,
que ja em diran quelcom.
M'han dit que sí,
m'han dit que sí, que sí,
que sí, que ja ho puc dir
a la dona, al veí,
que sí, que ja és un fet,
que ja tot és perfet,
que sí, que potser sí,
que aquest any no pot ser,
que sí, que l'any que ve,
que m'ho treballi bé.
M'han dit que sí, que sí,
que m'han trobat padrí,
que ja no pot fallar,
que puc dormir-hi pla.
Vet aquí un gat i un gos
i el conte ja s'ha fos.
Vet aquí un gos i un gat
i el càntir s'ha esquerdat.
Vet aquí el meu destí:
m'ho han tornat a dir,
m'han dit que sí, que sí...

Descamisat!

Descamisat!
estàs tan irresistible així,
descamisat,
sembla que res no t'importi,
descamisat!
quin aire d'indiferència,
per la camisa folgada
cauen els besos, els suspirs
i els desitjos,
que has refusat,
descamisat.
Només vénen ganes
d'atrapar-te al vol
i suplicar-te que m'estimis.
Però si no et va bé,
em conformo amb que em miris,
o que un minut em dediquis.
No perdis el meus sospir
per les vores de la camisa,
descamisat!

Judit Figueiras

tanta primavera

els ulls em dansen
al so dels meus batecs.
Se m'omple de flors la boca,
quan vull cridar el teu nom.
Ja s'obren al meu cos
les roselles,
tacant de pigues roges
els camps fèrtils
dels teus ulls verds.

Ha florit la farigola
que perfuma el nostre alè.

Judit Figueiras

sense títol

Com un esclat de primavera
dissipant la boira baixa
apareixes tu als meus ulls,
tot rient, tot tan bru,
tan real, tan sensual,
com si els pètals vermells
de les teves roses
s'obrissin només per mi,
per tenyir-me de desig,
de passió convulsa,
de foragitada fam,
els àpats frugals i freds
del meu hivern.

Judit Figueiras

NOTA IMANTADA A LA NEVERA

meuamor,
buida'm sencera
i omple'm de tu,
queda't amb tot
el que trobis de bo.

Si em permets un consell,
agafa l'olor
de la meva suor,
les corbes sinuoses
i la meva escalfor.

També et recomano
el meu cul rodó,
les cames esbeltes
i els meus pits erectes.

No t'oblidis d'endur-te
aquell llarg petó.
Te l'he deixat allà sobre,
damunt dels meus llavis,
els humits! els freds, no.

Judit Figueiras

JOSEP PALAU I FABRE

Ha mort el poeta d'aquests versos:
"El poeta ha conegut la dona dels seus somnis. Comprèn que tots els seus amors, fins ara, no han estat sinó un preludi d'aquest, pressentiments. Total la seva vida adquireix sentit a la llum d'aquesta dona. Però ella es veu obligada a partir. Està de pas. És viatgera. Viu en un país llunyà. Diu al cavaller que el que vol és un somni, un impossible. No diu el perquè. Se'n va. El poeta experimenta un dolor intensíssim, fet de la suma de totes les penes d'amor passades. La seva experiència d'home queda trasbalsada i contrariada en la seva rel més íntima. S'enfonsa en una negra resignació. Sap que la sort ja no li amaga res de millor"
L'argument

Per la Teresa

Passejant per Gràcia, la Teresa em va dir que per a ella Barcelona es resumia en les façanes farcides de balconets coberts per persianes verdes, desenrotllades al sol, com un llençol.