sense títol

Com un esclat de primavera
dissipant la boira baixa
apareixes tu als meus ulls,
tot rient, tot tan bru,
tan real, tan sensual,
com si els pètals vermells
de les teves roses
s'obrissin només per mi,
per tenyir-me de desig,
de passió convulsa,
de foragitada fam,
els àpats frugals i freds
del meu hivern.

Judit Figueiras